M'esfereïu, boscos immensos, igual que catedrals;
brameu com l'orgue; dins els cors nostres maleïts,
cambres d'un dol etern on vibren les raneres,
[...]                                                           
                                                                                    C. Baudelaire

Alfred Cheney

Adam Pretty

... que fa mal.

I dels mots que callem i el goig avenci
-I que mai no ens direm! I compartir
Amb els estels innúmers, el Silenci.
                                           
                                            J.V. Foix

ara, dibuixa'm.

Ana Mendieta

QUI GOSA ENCARA?
Qui gosa encara dir: "sóc",
"vindré demà", "t'estimo",
si estan glaçades les arrels?
Abaixa la veu, abaixa-la, enfonsa el rostre
en la terra fangosa.

Digue'm, terra, el secret.
                                    Només un pou.
                                 
                                      Joan Vinyoli (dins Cercles)
                                   



                                                                                                                               i sona "New slang", de The Shins

La rosa enferma

¡Oh, rosa, estás enferma!

El gusano invisible

que vuela en la noche,

en la tempestad aullante,

ha encontrado tu cama

de rojiza alegría

y su oculto amor sombrío

tu vida destruye.

               William Blake

Lucien Clergue

Venus

         "tinc tan de goig pel fred com pel calor"
                                                       Guillem de Berguedà

Dona amb mitges verdes, Picasso

                                                                                                La luz usada deja

                                                             polvo de mariposa entre los dedos

                                                                                 Jaime Gil de Biedma

                       coàgul

                     de tot

 TRES LLIMONES

Gener benigne. Sota
molt d'aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades
a l'aspre de la llosa.
Perquè es mullen de sol
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla
que les entrellaça, et penses
que signifiquen res?
Mira, i ja han estat prou
per tu.
    Cor seduït,
renuncia des d'ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l'aspre d'una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre'l.
Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.

                          Gabriel Ferrater

"la belleza precede necesariamente a la libertad"

Ryan McGingley

Ryan McGinley

Control, John Frusciante

"Sóc aquí per trobar la manera
d'entendre què diu la cançó
que em té captivat des de la primera impressió"


                                                                                                   "Els vespres verds", No existeix l'amor feliç, Mishima

                                                                                                                                                               

Hans Bellmer

                                                                                         ποιέω
                                                                             

                                                                       fármakos

"Oh, we couldn't bring the columns downYeah, we couldn't destroy a single oneAnd history books forgot about usAnd the Bible didn't mention usNot even once"
   Regina Spektor - Samson

Heidrun Holtzfein, 1995, James Welling

Danaide, A.Rodin

                           "No expliquis als altres els dolors del part. Mostra'ls l'infant"
                                                                                                                         Indira Gandhi

Auguste Rodin

Avigdor Arikha

"No habiendo podido los hombres remediar la muerte, la miseria y la ignorancia, han imaginado, para ser felices, no pensar en absoluto en ellas"
                                                                                                                                                                                                 Blaise Pascal

James Welling

          No escanyis la petita que viu, rebel, en mi
          que m'incita al candor, a encendre la mirada,
          a estrenar boscos on els llops fan nit
          i a creure en el poder de les paraules:
          insecte estrany que fins i tot clavat
          a la seva minúscula ranera
          impenitent arbora
          el repte del seu vol.

                                  Maria-Mercè Marçal

                        Mishima

"Para algunos, vivir es galopar un camino empedrado de horas, minutos y segundos. Yo más humilde soy y sólo quiero que la ola que surge en el último suspiro de un segundo, me transporte mecido hasta el siguiente"

                                                                                                                                                 Roberto Iniesta

1890 - "Gerro de roses" - V. Van Gogh

Un noi que duia crosses i la cama envoltada per un guix molest  s'ha assegut a un banc. La pinçada a la pell sensible dels bessons li ha provocat una ganyota humanament ridícula.

Des de l'altre banc, l'he mirat i no he pogut reprimir amb les mans una rialla innecessària -pel simple plaer de les coses pures.

Aquell segon, aquell gest no retingut, aquell oblit momentani: l'enyor de la cama sana. El descuit constant. La inconsistència -bellesa- humana.

Gustav Klimt

-Étonnez-moi!

"L'oracle", John Gutmann, 1949

                         




     "legere colligere est"

              SENYAL DE PERILL

Convidar les poetes és cosa perillosa.

Dic les poetes, no els joglars del rei.

No treuen cap colom de dintre d’un copalta

però potser dards de flama del seu fatigat cor

o d’una nit insomne.

No us en fieu, per sota

les fràgils aparences tenim un cor salvatge

i estranys senyors servim
 -ja ho escriví Ausiàs March:

l’amor, el clar país, una cançó d’alosa…

convidar les poetes és, doncs, cosa arriscada.

Tisores de mots tallen les heures de l’oblit

que encerclen una llengua, un bosc amenaçat

o els ulls espaordits dels meus infants de Bòsnia.

                                         Maria Àngels Anglada, Arietta (1996)

"El Fill de l'home se'n va"
Mt 26, 14-25

Floris Michael Neusüss - "Gewitterbild, Kassel, 1984"

              "Sí, la caiguda... Tots hi estem destinats"

               L'elegància de l'eriçó

                   "go lightly from the ledge, babe"

"tornaràs a tremolar"      

 

Jackson Pollock  -  the deep

        (algú parla)
        Comme on voit tous ses voeux l'un l'autre se détruire!
        Vous-même, condamnant vos injustes desseins,
        Tantôt à vous parer vous excitiez nos mains;
        Vous-même, rappelant votre force première,
        Vous vouliez vous montrer et revoir la lumière.
        Vous la voyez, Madame, et prête à vous cacher,
        Vous haïssez le jour que vous veniez chercher?

                                                            Phèdre, J. Racine

La gent camina mirant el terra, arrossega la mirada per la pols. Només aixeca el cap obstinat per mirar el cel quan veu llum en aquesta -el reflex del sol. Llavors sí: aleshores alça la mirada ben amunt, i respira per un segon la immensitat del blau. 

Per què oblida els balcons -les mostres de vida arraconades entre el terra i el cel-; la mica d'humanitat enlairada?

i la força amb aquells que fan cançons dels crits
i la força amb aquells que dels crits fan cançons

                                        MISHIMA

                                        Nua

Udaipur

Van passant les nits.
Jo ja he consumit
idees que tu,
entre ofecs i queixes
i de la mà
d'aquella mà,
em vas silenciar.
Ara que sé el gust
dels ossos -i el dol-
m'ha trobat perduda
(i el palmell obert).
Se m'endú ben lluny,
on van passant les nits.

                                                               I think it's time, we give it up

"Aixequeu ben alts els murs del meu carrer. Tan alts que, en ésser nit, no hi entri ni la remor de les fontanes ni el xiscle agònic de les locomotrius. Feu que el meu carrer tingui tot just l'amplada de la meva passa. No feu obertures als murs, i arrieu del cim de les torratxes tantes de banderes i de gallardets. Doneu-me només el goig que, a trenc d'alba, del pas de l'ombra de la meva amada a mitjanit en resti el testimoni d'una flor vermella marcint-se a la penombra, o d'una sabata esberlada flotant damunt un toll."

                                                                                                                       J.V. Foix

        

          SI PUC
Alguna cosa ha entrat 
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s'avindrà a dir. Si puc
te'l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l'escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present 
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d'una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d'aquest moment?
                       
                      Gabriel Ferrater

Joan Miró

                                                                                               somni

El desconsol - Josep Llimona

"Quanta sang! I no sentia mai cap remordiment?". "Mai. En desconeixia tant el concepte com la paraula. Medea o la passió. Medea o l'engany, la ira, la desmesura, la venjança."
                      
                                                                               Fragment de "Medea", de Salvador Espriu

No obstant això, el ferro acull els homes
                                                  
                                                                                                                       

       
                                     EPIGRAMA

                    Podria Beatriu cantar com Dante
                    o cantar Laura la febre d'amor?
                   He ensenyat a una dona a fer servir la veu.
                   I ara, com puc fer-la callar?

                                                                            Anna Akhmàtova

"quan aquesta massa fofa i enexpressiva és un mur: aquesta massa humana esponjosa, apàtica, que cedeix a cada punt i moment i que no es compon d'altra cosa més que d'estupidesa i d'aigua i d'innombrables connexions aquoses: parts toves, les parts toves de les persones sempre m'han fet fàstic: no sé què fer de les parts toves de les persones,"

                                                                                                                             Thomas Bernhard

"Tarde final. Declina pálida la luz. Yo fluyo desde la herida abierta en mi costado hacia el endurecido río de tus venas."

                                                                                                                                                       José Ángel Valente

"Essència"

Nit i dia el plor, l'infant.
He caminat sense guia
per un camí desert, però ara
m'assec a la meva porta,
temerosa de perdre
l'invisible fil
que em lliga
a l'arbre i a la pedra.

                   Montserrat Abelló

"I llavors cada dia has de mirar-les, has de tocar-ne la textura bellíssima, has d'olorar-ne el perfum dolcíssim... i quan es penseixen... llavors has de plànyer cada pètal que caigui, has de veure com la foscor torba les flors... les meves flors..."

1973