SENYAL DE PERILL

Convidar les poetes és cosa perillosa.

Dic les poetes, no els joglars del rei.

No treuen cap colom de dintre d’un copalta

però potser dards de flama del seu fatigat cor

o d’una nit insomne.

No us en fieu, per sota

les fràgils aparences tenim un cor salvatge

i estranys senyors servim
 -ja ho escriví Ausiàs March:

l’amor, el clar país, una cançó d’alosa…

convidar les poetes és, doncs, cosa arriscada.

Tisores de mots tallen les heures de l’oblit

que encerclen una llengua, un bosc amenaçat

o els ulls espaordits dels meus infants de Bòsnia.

                                         Maria Àngels Anglada, Arietta (1996)