Un noi que duia crosses i la cama envoltada per un guix molest  s'ha assegut a un banc. La pinçada a la pell sensible dels bessons li ha provocat una ganyota humanament ridícula.

Des de l'altre banc, l'he mirat i no he pogut reprimir amb les mans una rialla innecessària -pel simple plaer de les coses pures.

Aquell segon, aquell gest no retingut, aquell oblit momentani: l'enyor de la cama sana. El descuit constant. La inconsistència -bellesa- humana.