tàcitament

Naturaleza viva, Frida Kahlo

TRO VOS MI SIATZ RENDUDA

Tantes parets entre tu i jo. L’enyor,
exhaust, no arriba fins a tu. No veu com se’t va fent
vida, en indrets i en moments que són veritat aguda
no desfets com el seu desesper. Gos
pròdig d’esverament brutal, es llança a rebolcar-se
per la pols d’un estiu sense remei.
Oh, per la set massa confusa, un sol
fil d’aigua, un sol record teu a cada instant,
fins que em siguis tornada.

                                 Gabriel Ferrater

"Un que em segueixi a tot arreu" Jauja

Tam-patam-tam, que les figues són verdes,
tam-patam-tam, que ja maduraran,
si no maduren el dia de Pasqua
maduraran en el dia del Ram.

“Amics, no us amoïneu. Tot anirà bé, esteu on esteu. El que hem viscut no ens ho trauran, i el que hem de viure és a les nostres mans” Joan Colomo, Els amigos

En Viena bailaré contigo
con un disfraz que tenga
cabeza de río.
¡Mira qué orilla tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.

                   
                            GALL

Gall que cimeges en la torre més alta,
heus-me ací en la partió de la nit i l’aurora.
En la nit del temps crida sempre el teu cant.

Temps difunt, temps difunt, et veig
com un riu allargant-se en la fosca.
De la terra sóc hoste inexpert,
sempre en exili, dintre meu,
mirant les aigües entre murs
de la ciutat abandonada.

Gall que cimeges en la nit,
gall salvatge endinsat
en la boscúria espessa -qui no es mou
de la ribera trista, contemplant
el pas feixuc de l’aigua morta,
mai no et veurà ni sentirà el teu crit.

Però el bon caçador que es lleva
a l’hora greu entre la nit i l’alba,
sent la crida en el bosc,
ple de secretes aigües vives,
i pren el camí que duu
cap a la veu intacta.

Penell tocat per l’aurora,
al cim de tot de la flama,
pausadament gira el gall.
               
                                    dins el Callat

                  EL GUANY

Mai no et rendeixis.
                                        Gira’t del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l’últim crit
del gall dels boscos.
                                       Entra
mar negre endins i baixa al fons.

Quan pugis, coraller, i t’hagis tret
el feixuc escafrandre,
t’hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià.

                                  dins Vent d'Aram

Joan Vinyoli

              "porque estamos nosotros enzarzados

              en mundo, sarmentosos

              de historia acumulada" 

                                                                      Jaime Gil de Biedma, "Amistad a lo largo"