FLOR BLAVA

És blanca i blava. És a dir, és blanca com la rosa blanca, i, tot d'una, es torna blava. La tenyeix un insecte, sembla, però ningú no sap com ho fa. Un moment de distracció i ja és blava. Aquest insecte, en un genoll, cosit amb bava filosa, porta un paquet i, a dintre d'aquest paquet, voltat d'ous i de blau -pura indulina-, hi ha el marit. Aquest marit tot el dia dorm i cova els ous que cauen en el paquet per un forat que l'insecte té en el genoll on el porta cosit. Quan arriba l'hora, l'insecte s'entafora en el cor mateix de la flor, deixa el paquet, i la flor, que era blanca, es torna blava de dalt a baix. Diuen: -Oh, és que el marit així que es troba voltat de flor rebenta el paquet i tot s'inunda de suc blau i els ous esclaten i els petits de seguida volen cadascun amb un paquet en el genoll... d'acord. Però són pures suposicions. La veritat és que, en un tancar i obrir d'ulls, la flor blanca és blava. ¿De quina manera? No s'acaba de saber i tothom va una mica venut.

                                                                                                                                  dins Viatges i flors, Mercè Rodoreda

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure't,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva'm els braços i t'agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para'm el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

                                  Rainer Maria Rilke (dedicat a Lou Andreas-Salomé)

Judit II (Salome) - G. Klimt (1909)

Salomé - Gustave Moreau (1876)

Roser - Núria

"la vida no te ha olvidado; te sostiene en su mano y no te dejará caer"
                                                                             Rainer M. Rilke

Une rose seule, c'est toutes les roses

et celle-ci : l'irremplaçable,

le parfait, le souple vocable

encadré par le texte des choses.

Comment jamais dire sans elle

ce que furent nos espérances,

et les tendres intermittences

dans la partance continuelle.

                             Rainer Maria Rilke

                                                                                                       Una rosa és totes les roses

                                                                                                       i és també aquesta: l’irreemplaçable,

                                                                                                       el perfecte, el lleuger vocable

                                                                                                       que enquadra el text de les coses.

                                                                                                       Com poder dir sense ella

                                                                                                       el que van ser les nostres esperances

                                                                                                       i les intermitències tendres

                                                                                                       dins del nostre partir continu.

                                

                                                                                                                                      (esbós de traducció, per ser entès el poema)

En Christopher ens diu:
"Però a la vida cal prendre un munt de decisions i si no les prenguéssim mai no faríem res perquè ens passaríem tot el dia triant entre les coses que podem fer. Per això és bo tenir raons per odiar algunes coses i perquè ens n'agradin unes altres. És com quan vaig a un restaurant i miro la carta i he de triar què vull menjar. Però no saps si una cosa t'agradarà perquè no l'has tastada mai, i per això val més tenir menjars favorits, per triar-los, i menjars que no t'agraden, per no triar-los, i així tot és més fàcil"

                                                                                                      El curiós incident del gos a mitjanit, Mark Haddon

                     Para leer en forma interrogativa

Has visto
verdaderamente has visto
la nieve los astros los pasos afelpados de la brisa
Has tocado
de verdad has tocado
el plato el pan la cara de esa mujer que tanto amás
Has vivido
como un golpe en la frente
el instante el jadeo la caída la fuga
Has sabido
con cada poro de la piel sabido
que tus ojos tus manos tu sexo tu blando corazón
había que tirarlos
había que llorarlos
había que inventarlos otra vez.
           
                                                  Julio Cortázar

Les festes passen, així com totes les altres coses. Tothom, finalment, s’enuja de llongues e grans despeses. E així tothom son poc a poc se n’anà.
                                                                Curial e Güelfa


                                                                                                                     Antonin Dvorak, New World Symphony - Largo
 
 

                  treballes o treballusques?

Núria Núria Núria Núria 1953 - Leopoldo Pomés

                                                                               http://catorze.naciodigital.cat/noticia/241/pensaments