"Quanta sang! I no sentia mai cap remordiment?". "Mai. En desconeixia tant el concepte com la paraula. Medea o la passió. Medea o l'engany, la ira, la desmesura, la venjança." Fragment de "Medea", de Salvador Espriu
és tant escuet i concret, que em sorprèn tant. parlar d'un pare mort, així. sense res més. sols ara tenia els ulls plens d'estrelles i call a les mans.
ah, la desmesura
ResponEliminaMedea és un nom preciós. Si tinc un peix, li diré Medea. :) (esque últimament els dadaistes em semblen tant profètics)
ResponEliminaCal llegir espriu eh. Esque espriu és com escriu o com esperitat, de fugir. O probablement no. :)
Però cal llegir.
Puc apuntar un poema aquí?
Respons líric
Aquí va afonar-se
la barca corcada
del vell pescador.
Les aigües bramaven
i els llamps projectaven
un viu resplendor.
Pescant amb les xarxes,
aquí, dia a dira,
guanyà un tros de pa.
Aquí va sentir-se
un jorn la darrera
cançó que cantà.
Si ara les forces
i els ulls li fallaven,
molt ferm fou abans.
Sols ara tenia
els ulls plens d'estrelles
i call a les mans.
Tot sol dins la barca,
les fortes onades
l'havien sorprès.
La mar va engolir-se'l.
Ell res no tenia
i no deixà res.
Oh, mar d'aigües blaves,
oh, mar, que me sembles
talment un espill!
Avui cant per l'home
que tu t'engolires.
Jo sóc el seu fill.
és el mallorquí, el Gumersind. L'altre dia ho llegia a les 3 del matí, em vaig despertar.
Espero que la sele molt bééééé!
és tant escuet i concret, que em sorprèn tant. parlar d'un pare mort, així. sense res més. sols ara tenia els ulls plens d'estrelles i call a les mans.
Elimina