La distància entre el tacte dòcil

Ryan McGinley

de la  meva pell,
el moviment de la teva mà
i el que pots dir-me'n
quan te la pregunto mig burleta
és un abisme.
No sé si podrem dir alguna cosa
més tard
o d'aquí a una hora
sobre com els dits se t'acomoden
en alguns plecs i s'entretenen
en alguns altres.
Si podrem dir el desig dels ulls,
el part dels ulls
de la il·lusió que ara ens mossega
els rostres.
L'estremiment que ens recargola
els cossos.

Aquest pou m'incomoda:
massa fosca
entre les paraules
i les coses.
                                                     (esbós)