Cuc de la terra vil, per una estona
he vingut en la cendra arrossegar-me.[...]
Feu de mi lo que us plàcia; no en só digne
d'anar a vostres peus: com arbre estèril,
de soca a arrel traieu-me de la terra;
morfoneu-me, atuïu-me, anihilau-me.
                                                       Fragment "Sum vermis", J. Verdaguer

Ets tu qui em tragueres del si de la mare
i em confiares als seus pits;
acabat de néixer, em van dur a la teva falda,

                                                                          fragment salm 22