D'UN CACTUS 

Com rèptil monstruós de pell clapada,
d'entranya llefiscosa, era ajocat
al seu racó, bevent la solellada.
De sobte, sa malícia desvetllada,
enrevinclant-se, va esquerdar el test.
Enllà de l'hort, que se'n perdés el quest,
dalt d'una paret seca fou llançat,
i al cap de temps, damunt les pedres dures,
furgant per les llivanyes i juntures,
trobí el vell drac encara aferrissat.

                                 Maria Antònia Salvà

                                
                                                                     Furgant per les llivanyes i juntures
                                                                      trobí el vell drac encara aferrissat.
                                                                               MARIA ANTÒNIA SALVÀ

                                                     Furgant per les llivanyes i juntures
                                                     d’aquesta paret seca, entre mac

                                                     i mac d’oblit, entre les pedres dures  
                                                     de cega desmemòria que endures,

                                                     et sé. I saber-te em dóna terra, arrel.
                                                     Et sé i em sé, en el mirall fidel
                                                     del teu poema, aferrissadament
                                                     clivellar pedra de silenci opac
                                                     -dona rèptil, dona monstre, dona drac,
                                                     com el cactus, com tu, supervivent.

                                                                                       Maria-Mercè Marçal