Plouen veus de dona com si fossin mortes en el record-

sou també vosaltres que ploveu meravelloses troballes de ma vida ò petites gotes-

i aquest núvols empinats es posen a renillar tot un univers de ciutats auriculars-

escolta si plou mentre el dol i el menyspreu ploren una vella música-

escolta caure els lligams que et retenen a baix i a dalt.

                                                                Apollinaire. Traducció de Joan Miró