Primavera de mis veinte años relicario de mi juventud

"-Anem, doncs...
          Mes, en aquell punt, la tranquil·litat de gorg pregon desaparegué d'un tret, i quelcom furibund, demoníac, resplendí en els ulls verds de la dona.
          Allargà novament el braç d'un gest fatídic.
- Tampoc, amb tu! Mai més...! No provis pas de seguir-me... Te... mataria!
           I resolta, se'l mirà de fit a fit, com volent fer-li penetrar fins a l'ànima la terrible amenaça.
           Després baixà lentament del regatell i sense afegir altre mot, sense tombar la cara, sense res més que la roba de l'esquena, la dona, èrtica i greu, amb el cap dret i els ulls ombrívols, emprengué sola la davallada.
           Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat amargament en son destí."

                                                                               Solitud, Víctor Català

                            tot va molt millor si estem conteeeeeeeeeeents

Plouen veus de dona com si fossin mortes en el record-

sou també vosaltres que ploveu meravelloses troballes de ma vida ò petites gotes-

i aquest núvols empinats es posen a renillar tot un univers de ciutats auriculars-

escolta si plou mentre el dol i el menyspreu ploren una vella música-

escolta caure els lligams que et retenen a baix i a dalt.

                                                                Apollinaire. Traducció de Joan Miró

Maybe we do the right things
Maybe we do the wrong

                                   passa ja m'estic florint m'estan sortint les fuuuuuuuuulles

                    I  
Donde habite el olvido,
En los vastos jardines sin aurora;
Donde yo solo sea
Memoria de una piedra sepultada entre ortigas
Sobre la cual el viento escapa a sus insomnios.

Donde mi nombre deje
Al cuerpo que designa en brazos de los siglos,
Donde el deseo no exista.

En esa gran región donde el amor, ángel terrible,
No esconda como acero
En mi pecho su ala,
Sonriendo lleno de gracia aérea mientras crece el tormento.

Allá donde termine ese afán que exige un dueño a imagen suya,
Sometiendo a otra vida su vida,
Sin más horizonte que otros ojos frente a frente.

Donde penas y dichas no sean más que nombres,
Cielo y tierra nativos en torno de un recuerdo;
Donde al fin quede libre sin saberlo yo mismo,
Disuelto en niebla, ausencia,
Ausencia leve como carne de niño.

Allá, allá lejos;
Donde habite el olvido.

                         Luis Cernuda (de Donde habite el Olvido)

Max Ernst

   

                       épater le bourgeois            épater le bourgeois            épater le bourgeois
épater le bourgeois         épater le bourgeois               épater le bourgeois            épater le bourgeois

              em regaré el dit perquè m'hi floreixin les flors

Yo tengo la ropa limpia

Ayer tarde la lavé

                   No et fas el llit? No et fas el llit? No et fas el llit?