FLOR BLAVA

És blanca i blava. És a dir, és blanca com la rosa blanca, i, tot d'una, es torna blava. La tenyeix un insecte, sembla, però ningú no sap com ho fa. Un moment de distracció i ja és blava. Aquest insecte, en un genoll, cosit amb bava filosa, porta un paquet i, a dintre d'aquest paquet, voltat d'ous i de blau -pura indulina-, hi ha el marit. Aquest marit tot el dia dorm i cova els ous que cauen en el paquet per un forat que l'insecte té en el genoll on el porta cosit. Quan arriba l'hora, l'insecte s'entafora en el cor mateix de la flor, deixa el paquet, i la flor, que era blanca, es torna blava de dalt a baix. Diuen: -Oh, és que el marit així que es troba voltat de flor rebenta el paquet i tot s'inunda de suc blau i els ous esclaten i els petits de seguida volen cadascun amb un paquet en el genoll... d'acord. Però són pures suposicions. La veritat és que, en un tancar i obrir d'ulls, la flor blanca és blava. ¿De quina manera? No s'acaba de saber i tothom va una mica venut.

                                                                                                                                  dins Viatges i flors, Mercè Rodoreda