Meditació de tardor, He Jiaying |
diumenge, 29 de desembre del 2013
dimecres, 25 de desembre del 2013
dilluns, 23 de desembre del 2013
dilluns, 16 de desembre del 2013
Cuc de la terra vil, per una estona
he vingut en la cendra arrossegar-me.[...]
Feu de mi lo que us plàcia; no en só digne
d'anar a vostres peus: com arbre estèril,
de soca a arrel traieu-me de la terra;
morfoneu-me, atuïu-me, anihilau-me.
Fragment "Sum vermis", J. Verdaguer
Ets tu qui em tragueres del si de la mare
i em confiares als seus pits;
acabat de néixer, em van dur a la teva falda,
he vingut en la cendra arrossegar-me.[...]
Feu de mi lo que us plàcia; no en só digne
d'anar a vostres peus: com arbre estèril,
de soca a arrel traieu-me de la terra;
morfoneu-me, atuïu-me, anihilau-me.
Fragment "Sum vermis", J. Verdaguer
Ets tu qui em tragueres del si de la mare
i em confiares als seus pits;
acabat de néixer, em van dur a la teva falda,
fragment salm 22
diumenge, 15 de desembre del 2013
divendres, 13 de desembre del 2013
dimecres, 4 de desembre del 2013
dilluns, 2 de desembre del 2013
La distància entre el tacte dòcil
Ryan McGinley |
el moviment de la teva mà
i el que pots dir-me'n
quan te la pregunto mig burleta
és un abisme.
No sé si podrem dir alguna cosa
més tard
o d'aquí a una hora
sobre com els dits se t'acomoden
en alguns plecs i s'entretenen
en alguns altres.
Si podrem dir el desig dels ulls,
el part dels ulls
de la il·lusió que ara ens mossega
els rostres.
L'estremiment que ens recargola
els cossos.
Aquest pou m'incomoda:
massa fosca
entre les paraules
i les coses.
(esbós)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)