EL BANY
A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco.
                                Fuig.
                                           Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
                                                                Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
                               Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
que li queden pel cos evaporant-se
són crits d'amor.
                                  Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excés d'aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
                             T'adoro
fins l'esquelet.
                                                     
                                                   J. Vinyoli