Com rèptil monstruós de pell clapada,
d'entranya llefiscosa, era ajocat
al seu racó, bevent la solellada.
De sobte, sa malícia desvetllada,
enrevinclant-se, va esquerdar el test.
Enllà de l'hort, que se'n perdés el quest,
dalt d'una paret seca fou llançat,
i al cap de temps, damunt les pedres dures,
furgant per les llivanyes i juntures,
trobí el vell drac encara aferrissat.
Maria Antònia Salvà
Furgant per les llivanyes i juntures
trobí el vell drac encara aferrissat.
MARIA ANTÒNIA SALVÀ
Furgant per les llivanyes i juntures
d’aquesta paret seca, entre mac
i mac d’oblit, entre les pedres dures
de cega desmemòria que endures,
et sé. I saber-te em dóna terra, arrel.de cega desmemòria que endures,
Et sé i em sé, en el mirall fidel
del teu poema, aferrissadament
clivellar pedra de silenci opac
-dona rèptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.
Maria-Mercè Marçal
