GENT A LA PLATJA
La dona aparca el cotxe a un carrer vora la platja.
Baixa i, a poc a poc, treu i desplega
 |
| Blue lines X, Georgia O'Keeffe |
Després, agafa el noi, que s’ha fet gran,
l’asseu i li col·loca bé les cames.
Aparta uns quants cabells que li van a la cara
i a poc a poc empeny,
sentint que el vent li fa onejar la roba,
la cadira de rodes cap al mar.
Entra a la platja pels taulons de fusta,
però els taulons s’aturen a uns deu metres de l’aigua.
A prop, el socorrista mira el mar.
La dona aixeca el noi de la cadira
per sota els braços i, d’esquena a l’aigua,
avança mentre els peus inerts del xicot
deixen uns solcs tristíssims en la sorra.
L’ha dut fins a on arriben les onades,
l’ha deixat a la sorra i torna enrere
a recollir una ombrel·la i la cadira.
A prop, el socorrista mira el mar.
Els últims metres. Sempre falten
els maleïts, terribles últims metres.
I mentre cadascú mira el seu mar,
seran aquests que et trencaran el cor.
No hi ha amor en la sorra. Ni en el sol.
Ni en els taulons de fusta, ni en els ulls
del socorrista, ni en el mar. L’amor
són aquests últims metres. La seva soledat.
Joan Margarit
blue lines x hevi
ResponEliminava estar bé margarit, no? ja m'ho explicaràs!