AVUI, MÉS ALTS

Avui, més alts, ens recordem de vespres similars,
caminant junts per un hort sense vent
on el rec es desborda fins a cobrir la grava,
ja lluny de la glacera.

Vénen les nits portant la neu, i els morts udolen
a sota els espadats, en caserols on bufa el vent, perquè
l'Adversari va fer preguntes massa fàcils
en camins solitaris.

Feliços ara, però no més junts que abans,
veiem la vall amb cases que hi fan llum;
allà baix al molí s'atura el martelleig
i els homes van a casa seva.

Sorolls de l'alba portaran
llibertat per a alguns, però no aquesta pau
que cap ocell pot contradir, que passa,
però encara és aquí, i que ja és prou, perquè, estimada,
o suportada, alguna cosa ha omplert aquest moment.

                                                         W. H. Auden (1928)