"i sempre acabo igual: cervesa a una mà i la negació de l'amor a l'altra; per això no m'agrada desenganxar la llengua de la geniva, saps? Prefereixo arrossegar les síl·labes, mastegar-les (després que hagin passat per l'esòfag molt lentament) i llavors, mica en mica, anar-les alliberant a mitges... "
hmm m'agrada. I especialment ja el títol, és molt clau. Passava per aquí per dir-te això http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/fondo-amb-salvador-espriu/707570/, és el vídeo de l'Espriu. És bastant llarg però jo casi et diria que val la pena veure'l tot. Fins i tot els silencis, no? Nosé. A mi m'ha fet somriure molt, i crec que és un gran fucker. Res, un abraç
ResponEliminavale, Roser. He anat tant directa al teu blog per parlar-te de l'Espriu, que no he passat pel meu abans. I ara torno per obrir la boca des d'aquí, així, i dir-te que no em pensava que ho haguéssis escrit tu. Que ho he llegit i ja et diré coses, recorda-m'ho si us plau, però que ostres. Que és que m'ha fet fins i tot respecte comentar-ne massa coses, per si no entenia o parlaves de... No ho sé, per si era un text que jo desconeixia. Ostres, si l'has escrit, ja en parlarem. Si vols clar. haha és curiós, si l'has escrit tu em puc imaginar què dius molt millor que si tu interpretes en les paraules d'un altre, perquè la cadena s'allarga i tot això. Bueno res, que vaia paragrafotes, m'estic regalant. :)) Però que això, i que "sempre acabo igual: cervesa a una mà i la negació de l'amor a l'altra" i "Prefereixo arrossegar les síl·labes, mastegar-les" m'han agradat concretament :)
ResponElimina