FLOR BLAVA

És blanca i blava. És a dir, és blanca com la rosa blanca, i, tot d'una, es torna blava. La tenyeix un insecte, sembla, però ningú no sap com ho fa. Un moment de distracció i ja és blava. Aquest insecte, en un genoll, cosit amb bava filosa, porta un paquet i, a dintre d'aquest paquet, voltat d'ous i de blau -pura indulina-, hi ha el marit. Aquest marit tot el dia dorm i cova els ous que cauen en el paquet per un forat que l'insecte té en el genoll on el porta cosit. Quan arriba l'hora, l'insecte s'entafora en el cor mateix de la flor, deixa el paquet, i la flor, que era blanca, es torna blava de dalt a baix. Diuen: -Oh, és que el marit així que es troba voltat de flor rebenta el paquet i tot s'inunda de suc blau i els ous esclaten i els petits de seguida volen cadascun amb un paquet en el genoll... d'acord. Però són pures suposicions. La veritat és que, en un tancar i obrir d'ulls, la flor blanca és blava. ¿De quina manera? No s'acaba de saber i tothom va una mica venut.

                                                                                                                                  dins Viatges i flors, Mercè Rodoreda

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure't,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva'm els braços i t'agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para'm el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

                                  Rainer Maria Rilke (dedicat a Lou Andreas-Salomé)

Judit II (Salome) - G. Klimt (1909)

Salomé - Gustave Moreau (1876)

Roser - Núria

"la vida no te ha olvidado; te sostiene en su mano y no te dejará caer"
                                                                             Rainer M. Rilke

Une rose seule, c'est toutes les roses

et celle-ci : l'irremplaçable,

le parfait, le souple vocable

encadré par le texte des choses.

Comment jamais dire sans elle

ce que furent nos espérances,

et les tendres intermittences

dans la partance continuelle.

                             Rainer Maria Rilke

                                                                                                       Una rosa és totes les roses

                                                                                                       i és també aquesta: l’irreemplaçable,

                                                                                                       el perfecte, el lleuger vocable

                                                                                                       que enquadra el text de les coses.

                                                                                                       Com poder dir sense ella

                                                                                                       el que van ser les nostres esperances

                                                                                                       i les intermitències tendres

                                                                                                       dins del nostre partir continu.

                                

                                                                                                                                      (esbós de traducció, per ser entès el poema)