James Welling

          No escanyis la petita que viu, rebel, en mi
          que m'incita al candor, a encendre la mirada,
          a estrenar boscos on els llops fan nit
          i a creure en el poder de les paraules:
          insecte estrany que fins i tot clavat
          a la seva minúscula ranera
          impenitent arbora
          el repte del seu vol.

                                  Maria-Mercè Marçal

                        Mishima

"Para algunos, vivir es galopar un camino empedrado de horas, minutos y segundos. Yo más humilde soy y sólo quiero que la ola que surge en el último suspiro de un segundo, me transporte mecido hasta el siguiente"

                                                                                                                                                 Roberto Iniesta

1890 - "Gerro de roses" - V. Van Gogh

Un noi que duia crosses i la cama envoltada per un guix molest  s'ha assegut a un banc. La pinçada a la pell sensible dels bessons li ha provocat una ganyota humanament ridícula.

Des de l'altre banc, l'he mirat i no he pogut reprimir amb les mans una rialla innecessària -pel simple plaer de les coses pures.

Aquell segon, aquell gest no retingut, aquell oblit momentani: l'enyor de la cama sana. El descuit constant. La inconsistència -bellesa- humana.